Les lloances dominicals per part de familiars i amics envers la seua habilitat per a tallar el meló, el van convertir, en poc temps, en un mestre de cerimònies gairebé perpetu. De fet, era tanta l'admiració que despertava que, d'entre els convidats, els n'hi havia que acudien a sa casa amb les úniques ganes de veure'l enfilar el ganivet tot just abans de servir el café. Alguns portaven les seues videocàmeres per immortalitzar el moment i penjar-lo a la xarxa dies després, amb una música moderna de fons i per títol "malabarista del meló".
Les dones d'alguns dels seus amics es preguntaven si aquesta habilitat amb les mans es traduiria al context sexual i, fins i tot, els més menuts, ho contaven a l'escola despertant la curiositat d'algun mestre i la resta d'infants.
Dia rere dia i setmana rere setmana, els anys van passar. Algunes amistats es van perdre i alguns familiars van emprendre un camí sense retorn, els seus vídeos romangueren en el més absolut anonimat i d'entre les dones que fantasiejaven amb les seues mans, algunes provaren el resultat sense massa èxit i d'altres se'n vanagloriaren de no haver-ho fet mai. Els xiquets que al·lucinaven amb els seus cops de fulla passaren a ser uns adolescents del muntó i la seua habilitat ganivetera, en contra de millorar, es va estancar amb el pas del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada