Encís

A Laura

Algú que em va ensenyar a creure en una única deïtat, em va ensenyar, també, que les meues llàgrimes no eren importants, que no pagaven la pena. Amb el pas del anys, però, vel.leïtats del destí, un dia em vaig trobar front el teu meravellós, delicat i encisador cos nu. Un vertader monument de la natura que s'erigia davant els meus ulls, els quals mai s'havien adonat de l'enorme bellesa que posseïes en tot el teu conjunt.

Aquell dia vaig tornar a plorar, potser perquè vaig descobrir una part de déu de la que mai m'havien parlat.