L’olor del sopar encara roman a l’ambient mentre la solitud del saló es posa al servei de la nocturnitat. Davant l’espill, ell, mirada afligida i ànima poruga. Les galtes li resulten més pàl.lides que de costum i el cabell, trist de deixadesa. Els braços, pensa, macilents, folrats per pansida pell. El bust, atrotinat. En extrem, flac. Massa per al seu alé. Sap que el temps ha passat, sense cap goig diria aquell. I pensa en les coses que ha fet i en les que ha deixat per fer, sentint que la història dels desitjos insatisfets persistirà, perenne, dins el seu pensament.Apaga el llum. Feia dies que desitjava trobar-se front a front, cara a cara amb ell mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada